Cabrils

El municipi de Cabrils s'enclava en una de les moltes petites valls que forma la Serralada Litoral en aquesta part del Baix Maresme, més concretament en la que forma el cim de Montcabrer, que s'endinsa més cap al mar pel cantó de llevant, el Turó d'en Torres pel Nord-oest i el cim més alt de la rodalia, Sant Mateu, per ponent.
Té una extensió de 6 Km2 i una població que ja supera els 6.500 habitants. La majoria dels nouvinguts al municipi són procedents de Barcelona.
L'economia primitiva i originària va ser l'agricultura, bàsicament el conreu de la vinya i d'hortalisses, blat, maduixes i clavell. D'uns anys ençà i desapareguda l'activitat agrària les principals fonts d'ingressos del municipi són el serveis, la construcció i el negoci immobiliari.
El nom de Cabrils surt documentat per primera vegada l'any 996, en un document de compra-venda que noman "ribo Caprilis" (Riera de Cabrils) per delimitar les propietats causants de la venda.
Abans de la segregació de la matriu, Cabrils era un barri de Vilassar, com ho eren també el barri de Mar i el de Sant Crist.
Eclesiàsticament, s'autoerigeix en parròquia separada de la de Vilassar l'any 1779.
Esperonats per aquest fet els cabrilencs s'embranquen en aconseguir ser un municipi autònom. Les primeres estratagemes per aconseguir-ho s'iniciaren a partir de 1784, juntament amb el veral de Mar. Si bé aquest actual Vilassar de Mar aconsegueix l'independència el 1785, Cabrils no aconsegueix constituir-se en municipi fins l'any 1821. Al cap de poc temps s'annexionaria el Barri del Sant Crist.
Cabrils limita amb els municipis de Cabrera per llevant, Argentona i Orrius pel Nord, Vilassar de Dalt per ponent i Vilassar de Mar pel Sud.

Jaume Tolrà Ferrer
Museu-Arxiu Municipal
www.cabrils.cat